Camp de treball a Lituània: una empremta per sempre

El Club Isard a LituàniaUnes quantes noies del Club Isard, havíem decidit passar una part d'aquest estiu d'una forma diferent. Per això, vam sortir de Barcelona el 12 de Juliol en autocar. Desprès de tres dies de viatge  i de recórrer 3,192 km, van arribar a Kretiga, una ciutat del nord de Lituània, on viuríem els 12 dies del camp de treball. Abans havíem visitat la capital del país, Vilnius. Durant aquest dies ens allotjàvem en una escola, sense gaires comoditats.

Des del primer moment, ens vam organitzar en grups, i cada grup tenia cada dia una tasca diferent. Així, el primer dia, al grup del Club Isard ens va tocar ser l'administració, i per tant vam començar el nostre cap de treball netejant l'escola, ordenant el material i cuinant el dinar per a les 60 persones que hi vivíem. A més a més de les noies que havíem anat des de Barcelona, hi havia algunes noies lituanes, que ens ajudaven amb l'idioma, i tres mexicanes.

 

Pels matins els diferents clubs es dividien i duien a terme diferents activitats: ens dedicàvem a anar a visitar dos asils d'avis, un situat a Pàlanga, a uns 15 km, en la costa i l'altre a la mateixa Kretinga. Allí cantàvem als avis, els hi féiem passar una estona agradable i col·laboràvem en la seva higiene personal. També hi havia un altre grup que es quedava a l'escola en que ens allotjàvem, per a donar classes de castellà a nens lituans entre 6 a 17 anys.

Per les tardes visitàvem a diferents famílies de la ciutat de Kretinga, per a ajudar-les en el manteniment de la seva casa o per a entretenir als més petits i grans.

Van haver-hi dies que realitzàvem petites excursions per a fer turisme i conèixer una mica el país. Així que vam anar un dia a la platja i  al “Mont de las creus”, també vam visitar un Santuari on es va aparèixer la Mare de Déu, i una església on hi vivien uns monjos franciscans.

Per acabar, l'últim dia abans d'agafar l'autocar per a tornar cap a Espanya, vam haver de netejar tota l'escola, endreçar i tancar les maletes. Sabíem que marxàvem cap a casa, però amb la consciència que tot el que havíem fet a Lituània ens marcaria per sempre, i deixant alegria i un somriure a cada un dels lituans que havíem conegut.

 

Veure l'àlbum de fotografies